Les relacions i la balanaza

Jo sempre he dit que les relacions són una balanza on fiques les coses positives que t'agraden de l'altre a una banda del pes i les negatives a l'altra i deixes en llibertat el sistema.

I pot passar que es decante cap el costat del positiu o cap el del negatiu.

Si benç cap el costat positiu és que la relació val la pena i si benç cap el costat negatiu es qüestió de fer-ho mirar.

És l'equilibri, tot te que tindre un mig i dos bores, una part positiva i d'altra negativa, un jing i un jang...per poder saber que volem i que no, si ens combé o no.

La Felicitat

la felicitat plena no existeix, moltes vegades es roza inclòs es sent encara que siga per uns instants i en eixe moment penses que tot ha valgut la pena.

Reflexió ficada a un mail per a kike.

Doncs això que mai s'es feliç plenament, en tots els aspectes, personals i profesionals, però hi han moments que si que la sents i és en eixe moment quan penses que tot el que has fet per a sentir eixos segons de felicitat han valgut la pena.

Un relat que defineix molt be aquest tema és el conte de jorge Bucay anomenat "EL buscador".
Lectura recomanadisima...