La tardor arriba

Si senyors la tardor ja està açí amb les seues consequencies, que no son poques.

Tothom està de capa acaiguda, no li apetix eixir, no te il.lusió per res, está ponsonyos...en fi un asco.

Hi ha un cert sector del public que ho atribueix a la manca d'afecte, es a dir a no tindre parella.

Jo no li lleve raó, ja que tot influix, la falta de parella, el que es faça de nit tan prompte, el que estigues cansat de sentir les mateixes coses als amics...jo crec que és una temporada que conforme be s'hen anirà.

Però conyos que temporada.

Pepe ens deixa

Aquest és el meu particular tribut a aquesta persona que formà part de la meua infantessa i que el disbate ens deixà.

El disabte estiguí a un soterrar, el de pepe, el pare de la meua cosina, ell formava part de la meua infantessa, allà asegut al seu balancí, veient eixes serie mítiques de la tele, quan només hi havien dos canals, bonanza, curro gimenez,etc.

Ell no parlava molt però emanava molt de carinyo cap a nosaltres, a la seua manera. És dur tindre que aceptar que els teus records d'infantessa es perden, en forma de mort personal.

Per mi sempre estarà al meu record, allí asegut al seu balancí o amb la moto, eixa mobilette, que tot home de camp te.

Pepe, allà on estigues, espere que t'arribe el meu carinyo i record. Jo mai oblidare les vesprades a ta casa jugant a tot el que ens ocurria i fent el que els xiquests a eixa edat tenen que fer, gaudir jugant. Tu i ta casa em va proporcionar eixe gaudiment.

Gràcies