La banda sonara de tu vida

Para mucha gente la música es importante, para otros lo es todo. Pero para la mayoría la música ha marcado épocas en nuestra vida, todos tenemos recuerdos asociados a canciones, o momentos que no serian lo mismo sin esa canción de fondo.

A todos nos persigue la banda sonora de nuestra vida.

Hoy por hoy a mi me persigue la canción de coldplay, “Vive la vida”, esta canción está marcando un momento muy importante en mi vida y cada vez que la oigo, paro mis faenas y me limito a escucharla y a vivir el momento, una especie de agridulce que me recorre por el cuerpo, una alegría emocionada, una especie de nostalgia y jubilo, todo junto.

Todavía no se qué significa la canción pero a mí me dan ganas de saltar y decirle al mundo que estoy aquí para dar guerra y que pase lo que pase seguiré luchando.

Cada canción tiene su momento o a cada momento le corresponde una canción, no sé cuál es la correspondencia, pero lo que si sé es que al final cuando los dos se encuentran, se entrelazan para siempre y cuando suena esa canción tu mente evoca el momento mágico que los unió. 

Los sueños son gratis

¿Te gusta soñar?, a mi mucho, de ahí viene mi gusto por dormir, a mi me encanta dormir, puedo hacerlo durante 10 horas perfectamente y una de las razones, si no la principal, es porque sueño.

Realmente cuando me despierto no se muy bien en que he soñado, pero me encanta eso de tener un cine en la cabeza, que se pone en marcha todas las noches en la sesión golfa...además con la sorpresa de que siempre te duermes sin saber que "peli" van a poner.

Se ha dicho y escrito mucho sobre los sueños, hay muchas frases sobre ellos, pero el otro dia leí una que me impactó:

" Y los sueños de comida son como el resto de sueños: puedes vivir de ellos hasta que te mueres"

Pues eso, vivamos de los sueños mientras podamos...

La decada de los 30

Señoras y señores hoy voy a revelar un dato importante de mi vida...chantachan!!!!

Tengo 31 años y me encuentro estupendamente conmigo misma.

Ahí es nada!!!

Parece ser, resulta, que en la década de los 30 es cuando uno más se conoce, sabe lo que quiere o lo que no quiere y es cuando empieza a disfrutar de uno mismo. Estás de vuelta de muchas cosas, te importa un bledo que te clasifiquen de tal o cual, según lo que pienses o hagas. Tú ya tienes la vida encarrilada más o menos y no dejas que nadie te tosa o vacile...eso pasó a la historia.

Ahora eres dueño de tu vida al 100 %, tu decides donde ir, que hacer y con quien. Queda mucho que andar pero la diligencia la conduces tú y sólo tú. Así que subiros que arrancamos, próximo destino...el que nos depare la vida, dejaros sorprender.

La tardor arriba

Si senyors la tardor ja està açí amb les seues consequencies, que no son poques.

Tothom està de capa acaiguda, no li apetix eixir, no te il.lusió per res, está ponsonyos...en fi un asco.

Hi ha un cert sector del public que ho atribueix a la manca d'afecte, es a dir a no tindre parella.

Jo no li lleve raó, ja que tot influix, la falta de parella, el que es faça de nit tan prompte, el que estigues cansat de sentir les mateixes coses als amics...jo crec que és una temporada que conforme be s'hen anirà.

Però conyos que temporada.

Les relacions i la balanaza

Jo sempre he dit que les relacions són una balanza on fiques les coses positives que t'agraden de l'altre a una banda del pes i les negatives a l'altra i deixes en llibertat el sistema.

I pot passar que es decante cap el costat del positiu o cap el del negatiu.

Si benç cap el costat positiu és que la relació val la pena i si benç cap el costat negatiu es qüestió de fer-ho mirar.

És l'equilibri, tot te que tindre un mig i dos bores, una part positiva i d'altra negativa, un jing i un jang...per poder saber que volem i que no, si ens combé o no.

La Felicitat

la felicitat plena no existeix, moltes vegades es roza inclòs es sent encara que siga per uns instants i en eixe moment penses que tot ha valgut la pena.

Reflexió ficada a un mail per a kike.

Doncs això que mai s'es feliç plenament, en tots els aspectes, personals i profesionals, però hi han moments que si que la sents i és en eixe moment quan penses que tot el que has fet per a sentir eixos segons de felicitat han valgut la pena.

Un relat que defineix molt be aquest tema és el conte de jorge Bucay anomenat "EL buscador".
Lectura recomanadisima...

Els temps ho cura tot...o no

Aquesta frase, és de sobra coneguda per tots, o no?, segur te l'han dit unes quantes voltes, sobretot quan hem tingut un desengany amorós.

Si no ficat en situació. T'ha deixat el teu novio i la teu amiga et vol consolar de alguna manera, i entre tantes paraules per a fer-te reflexionar, les quals no estàs prestant cap atenció, sempre ix la mítica frase, el temps ho cura tot... i tu et quedes mirant-la i pensant, si, tens raó però quan de temps tinc que esperar-me per a curar-me?...i de que em tinc que curar?, si jo no estic malalta. Simplement estic fotuda, dolguda.

No será que l'amor i el temps tenen alguna vinculació misteriosa que no hi coneguem que fa que et cures?, però que et cures de qué?, del desamor?, de la rabia que tens perque te l'han tornat a fotre?, de que no acabes de vore les regles del joc de l'amor?.

De que et cura?...de res.

I Com es cura un desengany?, qui suministra el medicament?

No és que el temps siga la pindola màgica, sino que és el que et dona prespectiva per que ixques del ofuscament i vejes més en ja dels teus nassos.

Pense que el temps no et cura, simplement et dona prespectiva per que ixques del ofuscament on estaves i veges les coses des de un l'atra manera. La coherent amb tu mateixa.

Sempre hi ha que triar

Després de 31 anys viscuts en aquest mon, m'adonat que la vida és una tria constant. Si, tens que elegir per a tot, des de la roba que et fiques cada matí fins el teu futur.

De fet pense que la vida és un camí al que hi han moltes bifurcacions, tu vas caminant i triant quina bifurcació agafes, depenent de la que tries arribaràs a un lloc o un altre i t'acompanyaran unes persones o unes altres.

El fet és que triant una bifurcació, te estàs perdent les posibilitats de l'altre camí que no has triat, i mai sabràs si ha sigut millor o era pitjor. Per tant, estàs perdent una part de la vida, sempre.

Però necesitariem moltes vides paralel.les per a poder esbrinar tots els camins per saber quin és l'òptim i això és imposible.

Per tant com només tens una vida en cada moment, tria el camí que vullges, que sempre serà el correcte, perque és el que has vullgut en eixe moment.

Cap o cor?

Que hi faig? Em deixe dur pel cap o pel cor.

Si trie cor tothom diu que serà més bonico, viuré sensacions pasionals molt interesants però es probable que si em fereixen, del dolor no puga alçar cap, o em coste alçar cap.

En canvi si trie cap, la ferida no serà tan profunda, em cuidaré de que no es produeixi, però em pedre les coses bones que et dona el cor.

Es un dilema perque trie el que trie la decisió és diferent, és com triar el camí de l'esquerra o el de la dreta, el camí es diferent i moltes voltes no pots tornar enrrere.

Per que es tot tan complicat?, sempre tens que triar i la teua vida depen del que hi hages triat, tant per be com per mal.

Pense que la vida és una qüestió de tria.